Mô TEATRE

Fundat l’any 1994 per Matilde Muñiz, que el dirigeix, junt amb Jordi Odri, es un grup de creació que basa tots els seus treballs en un concepte global de l’espectacle teatral.
En quasi els 25 anys de trajectòria, han creat i realitzat mes de 10 espectacles de creació, com Fins demà, Cánon trencat, Brossat, i d ́altres, així com d ́autors com, Parella oberta de Dario Fo, Fugida de Jordi Odri, Dies feliços de Samuel Beckett, Adreça desconeguda de K. Taylor i darrerament en gira, El malentès d ́Albert Camus.

Els espectacles han estat representats a les Fires i Festivals de Teatre de, Montmatre, Paris, i Perpinya, a Franca; Arrivano dal Mare, Cervia a Italia; Fira de Manacor, Mallorca i Teatres Municipals de les Illes Balears.

EL PRINCIPI D’ARQUÍMEDES

EL PRINCIPI D’ARQUÍMEDES

L’OBRA.

Josep Maria Miró i Coromina: “Vull que l’espectador es posicioni” Com va sorgir El Principi d’Arquimedes? M’agrada estar sempre actiu escrivint. I a mig març de l’any passat, quan faltava poc per estrenar Gang Bang vaig començar a escriure. Quan acabo un projecte tinc la necessitat vital d’estar construint alguna cosa nova. Em venia molt de gust parlar sobre la por i els prejudicis i també del tema dels pares, els educadors i els nens.

Quin és el rerefons de l’obra?

Un monitor de natació fa un petó a un nen i això desencadena el malestar dels pares i dels altres respon- sables. Sobretot perquè cal esbrinar quina és la naturalesa del petó i si és un gest net o comporta una cosa bruta. És una obra que planteja un dilema molt clar: Preferim un món on encara sigui possible un gest de tendresa amb un nen encara que això deixi escletxes a possibles abusos o bé preferim un món on activem tots els mecanismes de seguretat.

I l’espai ideal era una piscina.

Exacte. Una piscina on els nens aprenen a nedar sense bombolla, sense cap mecanisme que els salvés i que exigeix un acte de con ança dels nens amb l’aigua i amb els seus educadors.

Un dilema molt actual, ara que els professors són observats amb lupa pels pares.

Sí, de fet després d’escriure el text m’he trobat amb educadors que han tingut problemes d’aquest tipus i això m’ha cridat molt l’atenció perquè vol dir que alguna cosa ha canviat. Fa 15 anys aquest problema no hi era.

Ara ens hem americanitzat i hi ha un nou feixisme de proximitat en que un pot jutjar a un altre per un gest que no li agradi. Tothom pot acusar als altres.

Quin és l’objectiu d’El Principi d’Arquimedes?

Vull que l’espectador es posicioni moralment sobre què en pensa i quin model social i educatiu vol. És una obra que parla de la por, no de la pederàstia.

DESCARREGA DOSSIER

ALL! NO CAL DIR-HO

ALL! NO CAL DIR-HO

ALL! No cal dir-ho.

Selma i Eri Meyer de 89 i 86 anys, es retroben a la cuina de l ́apartament de Paris, després d’un estrany viatge per Alemanya, on han intentat rememorar i explicar als joves d’avui, la seva vida com a jueves a l’Alemanya hitleriana. Veurem en la conversa, el seu dia a dia quotidià, els somnis, la seva relació, el racisme dels altres i el propi.

ALL! No cal dir-ho, és obra de la prestigiosa dramaturga Hélène Cixous (1937 Orà – Algèria) habitual col·laboradora d ́Ariane Mnouchkine del Théâtre du Soleil de Paris. Dramaturga, escriptora i assagista.

La direcció és a carrèc de Georges Bigot, director i actor de projecció internacional als Estats Units, Europa, l ́India o Cambodja. En 2012 va dirigir la Cia. de teatre “The Actor ́s Gang” de Tim Robbins ALL! No cal dir-ho, a Los Angeles (E.E.U.U).

Intèrprets: Matilde Muñiz i Esperança Robert. Traducció: Jordi Odrí.

DESCARREGA DOSSIER